El Monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles
El Monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles és una joia del romànic català. En els últims anys, s’hi han realitzat diversos processos de conservació i restauració. A l’interior, es poden observar fantàstiques pintures romàniques dels lleons i la traïció de Judes, la gran pica baptismal feta d’una sola peça i altres elements d’interès com ossaris gòtics i sepultures. També es pot veure on es trobava ubicada la biga de Cruïlles, una biga romànica policromada que actualment s’exposa al Museu d’Art de Girona.
Ermita de la Mare de Déu d’Esperança
L’Ermita de la Mare de Déu d’Esperança ja existia el segle XV i encara avui és un punt de trobada de veïns del poble i rodalies, sobretot durant l’Aplec, que se celebra per Pasqua. S’hi pot accedir des de la carretera que va de Cruïlles a Monells.
El Dolmen del Puig d’Arques
El Dolmen del Puig d’Arques, situat dalt d’aquest cim i a una altitud de 525 metres, és un dels més importants de les Gavarres. Va ser explicat i excavat per primer cop el 1964. L’excavació de 1964 va proporcionar interessants restes funeràries que acompanyaven els cadàvers (fragments ceràmics a mà, amb una plaqueta d’esquist verdosa, dues puntes de sageta i un ganivet de sílex). Aquests materials arqueològics, i també la seva tipologia arquitectònica – sepulcre de corredor – ens permeten situar la seva construcció a principi del III mil·lenni aC. Consta d’una cambra rectangular llarga, feta amb lloses de pissarra, i d’un passadís ample i curt format amb murs de pedra seca, possiblement revestits amb lloses, que arribaven fins a l’escaló superior del túmul. La gran llosa lateral esquerra, partida en dos trossos, és un aflorament natural treballat fins a donar-li aquesta forma. L’orientació d'aquest dolmen és atípica ja que està encarat cap al nord-est en lloc de sud . La longitud total del monument – cambra i corredor – és de 7 metres, amb una amplada d’1’50 i una altura de 2 metres. El túmul, circular i de 17 metres de diàmetre, estava format per grans blocs i murs de pedra seca. La cambra i el túmul varen ser consolidats i se’n varen restaurar les seves parts més malmeses.
El Pont de les Dobles
Diu la tradició popular que fa molts anys per causa d’aquest pont va haver-hi un plet. Va costar moltes dobles, tantes que, posades l’una al costat de l’altra, haurien resseguit de cap a cap les seves baranes de pedra.
El primer pont de les Dobles el van construir al 1740 els de can Molines per creuar el rec del seu molí i accedir a la resclosa. De seguida el nou pont va esdevenir un important indret de pas per accedir des del sector de puig d’Arques i Sant Cebrià dels Alls a la plana. Uns dels veïns més beneficiats van ser els de can Mercader, casa situada muntanya amunt a la que no arribarem en aquest itinerari. Aviat sorgiren conflictes pel dret de pas i el pont va ser motiu de plets al llarg de tres generacions. Finalment la sentència va ser favorable als Molines establint que pel pont no podien passar-hi carretes i que el camí carreter per anar al veïnat de Pastells era el que passava per can Coi.
