- Inici>
- Actualitat>
- Notícies>
- La vespa asiàtica: què cal saber-ne?
La vespa asiàtica: què cal saber-ne?
El nom científic d’aquest insecte és ‘Vespa velutina’ tot i que batejada com la vespa asiàtica pel seu origen a la Xina central i oriental. Va arribar a Europa, concretament a França, l’any 2004 segurament afavorida per la globalització del comerç mundial. La vespa asiàtica va aparèixer a Catalunya l’any 2012, i s’ha anat estenent per la demarcació de Girona i Barcelona. L’increment de la mobilitat de les persones i de les mercaderies està afavorint que moltes espècies d’insectes confinades en els seus territoris naturals s’escampin per espais que mai hi haguessin arribat pels seus propis mitjans de desplaçament, i si en aquests nous territoris troben les condicions climàtiques idònies, no troben enemics ni competidors i disposen d’una font d’aliment abundant, esdevenen espècies invasores (és el cas de molts altres insectes: el mosquit tigre, la papallona del boix, el morrut de les palmeres, la formiga argentina, etc.).
La popularitat mediàtica de la vespa asiàtica no ve determinada per la seva mida gran (no més que d’altres vespes autòctones), ni per la seva coloració (més fosca que la de les vespes del país), ni per les seves picades (similars a la de les vespes i abelles comunes), sinó perquè durant una etapa del seu cicle vital (finals de primavera i l’estiu) es dedica a capturar gran quantitat d’abelles per alimentar a les seves cries, incidint per tant en l’activitat econòmica de l’apicultura. A diferència de les larves, les vespes asiàtiques adultes s’alimenten principalment de fruita madura.
Quan arriba la primavera, les reines joves que han sobreviscut a l’hivern, refugiades en llocs arrecerats, fabriquen nius embrionaris arrodonits de mida petita que evolucionen fins a convertir-se en nius primaris. Aquesta fase fundacional dels nius no comporta més riscos per a les persones que els vespers tradicionals de paper-cartró que elaboren les vespes del país. A l’inici de l’estiu la reina fundadora amb les seves obreres abandona el niu fundacional i es trasllada en un lloc més alt i segur per crear un niu secundari (a vegades fan el niu secundari sobre el primari), on només la reina es dedica a pondre ous mentre que les obreres s’encarreguen de l’ampliació del vesper i l’alimentació de les larves. L’estiu és el període de creixement del niu en dimensions i població, que passa de tenir la mida d’una pilota de futbol a la d’una estructura globosa d’un metre d’alçada. Hi ha nius madurs que poden arribar a produir fins a 13.000 vespes durant tot el cicle vital. S’ha de tenir en compte que de mitjana un obrera viu tres o quatre setmanes.
Per assolir aquest creixement tant espectacular necessiten capturar molt d’aliment en forma de insectes i sucres, així com de pasta de fusta per formar l’estructura del niu. La major quantitat de vespes presents en el niu es dona entre finals d’octubre i principis de novembre. I també és a la tardor quan neixen els individus sexuats mascles i femelles (a diferència de les obreres que són estèrils) amb un màxim a mitjans de novembre. Cada niu arriba a produir entre 200 i 500 reines. La reina mare fundadora del vesper no sobreviu al mes de novembre, mentre mascles i femelles s’aparellen i abandonen el vesper. Els mascles moriran després de fecundar les joves reines i les obreres que quedin en el niu aniran morint a mesura que avanci l’hivern.
Abans d’abandonar el niu per fer la hivernada i disposar dels nivells de reserves de grassa necessaris per suportar l’hivern, les reines joves s’alimenten de les larves i de les regurgitacions de les obreres, per augmentar. Únicament algunes reines sobreviuran a l’hivern (cap obrera i cap mascle) i seran les que fundaran els nous nius a la primavera. A continuació, s’exposen algunes qüestions habituals sobre la vespa asiàtica.
Com es diferencien de les altres vespes autòctones?
Presenten una mida més gran respecte de les vespes més comunes del país i tenen un color més fosc, amb una petita franja groga al final de l’abdomen. Es pot confondre amb altres vespes autòctones de mida gran com la vespa xana.
Es pot eradicar la presència de la vespa asiàtica?
No, en cap cas s’ha aconseguit evitar l’expansió de vespes invasores. La vespa asiàtica va aparèixer a Catalunya l’any 2012 i ha arribat per quedar-s’hi. Aquí disposen de les condicions climàtiques idònies i d’aliment en abundància (hi ha mols ruscos d’abelles de la mel), i tenen una alta capacitat reproductora, de vol i de dispersió, sense enemics ni competidors pels recursos que necessiten.
Quina època de l’any les vespes asiàtiques cacen les abelles de la mel?
Bàsicament a l’estiu, quan les obreres han d’alimentar amb aliment ric en proteïnes tota la descendència que genera la reina dedicada exclusivament a la posta d’ous.
On es poden localitzar els grans nius secundaris de vespes asiàtiques?
La major part s’instal·len a àrees urbanitzades o agrícoles, majoritàriament en arbres alts i a més de 10 metres d’alçada. Sovint, els nius es localitzen en arbres de fulla caduca, propers a rius, ja que l'aigua és un element fonamental per a la construcció del niu de la vespa asiàtica. Per això, a la Bisbal, el més probable és trobar aquests nius als arbres més alts propers a la llera del Daró.
La seva picada és pitjor que la d’una vespa autòctona o la d’una abella?
La vespa asiàtica no és agressiva si no ens apropem als nius. La seva picada no és gaire més perillosa que la de les vespes autòctones. El problema greu sorgiria en el cas que una persona rebi múltiples picades, o que aquesta sigui al·lèrgica al verí de les vespes.
Què cal fer si es localitza un niu de vespa asiàtica?
El que no és gens aconsellable és acostar-hi menys de 5 metres ni manipular-lo (sobretot si és de grans dimensions). Cal avisar a l’Ajuntament de Cruïllles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura a través del correu electrònic mediambient@cmss.cat. La majoria de nius es localitzen a l’hivern perquè al instal·lar-se en arbres de fulla caduca són més visibles en aquesta època de l’any. Cal tenir present que, a l’hivern, els nius solen estar abandonats o amb molt poques vespes obreres que acabaran morint. En aquestes circumstàncies sovint no cal actuar atès que els niu es desfarà poc a poc i no tornarà a ser ocupat.